Inmensitat

Paro a recuperar l’alè, i cansat i suat contemplo el paisatge on em sento petit. Embriagat de la sensació d’immensitat i serenor és quan m’adono que la distància no em permet abraçar-te, però si tenir-te agafada de la mà. Potser si que com deia el poeta “Ni toda distancia es ausencia, ni todo silencio es olvido”. Vinga nina, un esforç més i arribem al cim!

Far

Saps princesa que m’encanten els fars? em fascinen. I saps que em van ensenyar una vegada un far? Que la distància mes curta entre un home i la veritat és un conte (Anthony de Mello)... i aquest far és especial, és un far de conte, només ell és testimoni d’una de les fotografies que més m’agraden i més secretes tinc. Descalça’t, hi tens un foradet.... t’hi tornes a asseure?

Nou i antic

A vegades no és senzill passar pàgina, i cal que allò antic i allò nou convisquin. I no passa res, de fet, passa tant en les coses dolentes, com en les bones.... Ara el fotos de conte tambe té pàgina al facebook.http://www.facebook.com/fotosdeconte T’atraveixes a donar-li un “me gusta”? :-

Cim

Saps perquè m’agrada estar aquí nina? Sé que sóc important quan em sento tant petit.

Soparet

Recordo que m'ho vas dir. No busquis el moment perfecte, troba el moment i fes-lo perfecte... L'he trobat, i el farem perfecte. Sopem princesa?

Muralla

Viure intensament no és esperar a que les coses passin, sinó fer que succeeixi’n...

No esperis més princesa, surt del castell i menja’m a petons.

Cala fantàstica

Ho saps nina que tens un lloc al meu costat en aquesta cala fantàstica?

Cavall

De tots els que vaig trobar baixant del Puigmal em vas agradar tu... i saps perquè m’agrades? Perquè tot i que encara ets molt jove, ja coneixes la diferència entre ser lliure i sentir-se lliure.       

Creu Canigó

L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavallera l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia alcastell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.

Allà és rebut per Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.

Encisat per ella, el minyó s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3_(poema) 

El llac dels cignes

Molt a prop hi ha el llac dels cignes.... ballem?