M’agrada la nit: els colors canvien, les joguines dormen, els sorolls s’apaguen i els rellotges canvien de marxa. I és que és curiós això del temps... només m’havien calgut cinc minuts davant l’eternitat de l’amfiteatre per pensar en tota una vida
Fotos i microcontes
diumenge, 6 d’octubre del 2013
Banc de sol
Algú havia construït aquell banc perfectament alineat per no perdre’s un gran espectacle que succeeix cada dia... just després de que la lluna va a fer nones.
Estunes
Temps era temps vivien a Les Estunes uns éssers fantàstics eteris i invisibles, personificats en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries... I saps nina? els dies de pluja en que el bosc està buit, en pau, quan els ocells no canten i només se senten caure les gotes d’aigua, encara són pels camins de fulles que deixen el travertí, els roures i les alzines. Et miren, et somriuen, et sedueixen i... es tornen a fer invisibles.
300 fans!
¡¡¡Fotos de conte arriba als 300 fans!!! Gràcies
For what is a man? What has he got?
If not himself - Then he has naught.
To say the things he truly feels
And not the words of one who kneels.
My Way – Frank Sinatra
<<< Doncs que és un home, que ha aconseguit?
Si no és ell mateix, llavors no té res
Dir les coses que realment sent
I no les paraules d’ algú que s’agenolla >>>
For what is a man? What has he got?
If not himself - Then he has naught.
To say the things he truly feels
And not the words of one who kneels.
My Way – Frank Sinatra
<<< Doncs que és un home, que ha aconseguit?
Si no és ell mateix, llavors no té res
Dir les coses que realment sent
I no les paraules d’ algú que s’agenolla >>>
Sombra moto
..Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar... el mar, el mar...
- Els Manel -
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar... el mar, el mar...
- Els Manel -
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Espeòleg
Així com l’espeòleg troba l’adrenalina i la calma en les profunditats més obscures i amagades, hom pot trobar la pau en els llocs més inversemblants... només cal buscar-los.
Mar
Segurament aquella noia de somriures dolços i abraçades tendres entendria que té raó el poeta quan diu que a la vida tot es cura amb aigua salada: amb suor, amb llàgrimes o amb el mar. Ho estava vivint...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)