Estunes

Temps era temps vivien a Les Estunes uns éssers fantàstics eteris i invisibles, personificats en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries... I saps nina? els dies de pluja en que el bosc està buit, en pau, quan els ocells no canten i només se senten caure les gotes d’aigua, encara són pels camins de fulles que deixen el travertí, els roures i les alzines. Et miren, et somriuen, et sedueixen i... es tornen a fer invisibles.