Perque?

I perquè et cansaries inventant-te quelcom? Si la veritat és sempre increïble...

Posta d'estiu

Aquest és l’últim sol d’estiu, la última posta, d’aquí tres horetes comença la tardor. Ha estat molt bo, ple de paisatges, colors, remullades d’aigua i d’emocions, i saps que és el que me n’agrada més? Que és d’aquells estius que no tem a la tardor...

Ulldeter

Qui vagi a Ull de Ter, més amunt de Setcases i hi busqui, sota el Bastiments, un doll significatiu que brolli de la terra, una font generosa i abundant que li faci entendre que allò es el naixement del riu, buscarà en va.
El naixement del Ter s’assembla més a l’amor que no pas a l’enamorament: es compon d’afluents petits innumerables, però tots importants, i és la suma d’aquests rierols el que configura l’origen del riu més que no pas una glopada única i arrabassadora. Regalims, còrrecs, torrents que, saltant entre les roques, lliscant entre nerets, gencianes i regalèssia, remorejant lluminosos i esquitxadissos, aviat fan un corrent cristal•lí, abundant, gèlid,impetuós...

Narcís Comadira

Lluna plena

Avui és lluna plena. Saps que si surts a veure-la hi haurà algú a l’altre cantó que també l’estarà mirant i parlant per a tu?

Camins

Tot sol, tant fràgil, tant petit enmig de la immensitat. Tant allunyat del camí més concorregut, i tant ferm que camino el meu. Embriagat de serenor i pau, absort en mi, en els meus pensaments, i en els meus i prou, i és que de fet, el que pensin de mi, no és cosa meva.... un maldecap menys.

Fotos de conte

I  en una foto de conte què és primer, la foto o el conte? Si t’hi estàs dreta és una foto... però veus les dues pedres? Seiem-hi, farem el conte.

Passes enrera

Han canviat moltes coses des que vaig recollir la càmera i vaig caminar de nou cap endavant. I és que a vegades, si el present no encaixa, cal parar i mirar enrere per comprendre on som i d’on venim... i no és un error, és aprenentatge.

Com deia el filòsof, o aprens a aturar-te o no et succeirà res que valgui la pena.

Mà

I en la negror de la nit, quan les joguines dormen i els estels badallen, el nin es preguntava si ella sabria que hi era... encara que no el veiés. 

Dies de platja

Li queden pocs dies a aquest estiu de platja, fins i tot aquesta foto dels meus peus solitaris mentre gaudíem dels últims rajos de sol desapareixerà... I només romandran els bons moments, moments com els d’ahir,  moments que van ser dels dos, i en els que vull pensar que com diu la cançó:

En el cielo hay playas ,

donde ves la vida pasar,

donde los recuerdos no hacen llorar:

vienen muy despacio y se van

Tempesta

Tant propera i tant llunyana a la vegada, i amb aquests núvols de tempesta que et turmenten i no marxen... m’agradaria tant ajudar-te!!!  Que poguessis veure que si bé el dolor és inevitable, el sofriment és opcional...

Cadires

Seuràs o sortiràs a ballar? Ho tens clar... com diu el Sabina, que el fin del mundo te pille bailando.

Cafè amarg

Experimenta, viu, no et tanquis a res... i veuràs com, a vegades, fins i tot una cosa amarga et pot endolcir el dia.

Aigues tranquiles

Estic en pau. Si no hagués après a gaudir el dia a dia no hagués pogut viure ni veure aquest reflex perfecte. No hagués sentit aquesta calma que s’apodera de mi en aquest entorn idíl·lic... i ho valoro? És clar que ho valoro. Ni sempre el mirall ha estat tant nítid ni l’aigua tant calmada.  Saps princesa? Avui sóc feliç, i sóc conscient  que sóc feliç,  demà... ja es veurà.

El portalet

Sé que només estic de pas, però m’agrada deixar una rastre de llum pròpia als que estimo... és inevitable, estic viu.

Els encantats

Coneixes els encantats? Com moltes altres muntanyes, el seu nom neix d’antigues llegendes. En aquest cas el conte diu que aquestes agulles eren dos caçadors que havien fugit de missa per ser els primers a batre l'isard i que van ésser maleïts i varen quedar petrificats per sempre....

Creus que és cert el conte? Hi ha qui diu que la crua realitat no és un conte, hi ha qui diu que els contes es fan realitat... que hi dius tu? No seria fantàstic poder viure contes?

Cala Boadella

M’agrada la idea que la vida no es mesura en minuts, sinó en moments... podia ser conscient de la pila de moments que havia viscut en aquesta cala fantàstica que hi ha tant a prop de casa?