Estic en pau. Si no hagués après a gaudir el
dia a dia no hagués pogut viure ni veure aquest reflex perfecte. No hagués
sentit aquesta calma que s’apodera de mi en aquest entorn idíl·lic... i ho
valoro? És clar que ho valoro. Ni sempre el mirall ha estat tant nítid ni l’aigua
tant calmada. Saps princesa? Avui sóc
feliç, i sóc conscient que sóc feliç, demà... ja es veurà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada