Rosa passió

El dia despertava amb la sortida de sol i la fada que pintava papallones.

Continuava amb rutes compartides plenes de racons secrets.

Acabava amb una rosa que no era ni vermella ni d’arròs.

Però saps on sóc oi? Davant una rosa que sabia que vivia apassionadament i que em recordava que res gran al món s’ha fet sense passió.

Tartera

Una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.!!!!!!

Conte popular

Cadenats

Ni els cadenats més nous poden assegurar que les portes velles no s’obrin...

Salt del molí dels Murris

Et vas quedar una bona estona atent, quiet i sense fer soroll... i si tenia raó i apareixia una nimfa en algun moment? Ja saps que perquè els somnis es compleixin has d’estar ben despert...

Platja del Garbet

Aquest no és un lloc per perdre’s-hi, és un lloc per trobar-se.

Duna del fangar

Que curiós... el vent esborraria en minuts les petjades d’una experiència que tu recordaries sempre.

Capvespre

 Al arribar ho vas anar a buscar. Ja no és de dia, encara no és de nit... és il·lusió, és viure.  I precisament  aquelles ganes de viure et van regalar quelcom que ja era teu, quelcom que era seu i quelcom que era nostre.

Arbre solitari

I el cinquè dia d’aquella setmana de tardes dolces i despertars perfectes només pensaves en agafar-la, tancar els ulls i desaparèixer... per trobar-te-la abraçada, somrient i tranquila, mirant l’illa d’un arbre solitari quan els tornessis a obrir.

Nin

Ho saps oi nin? Hi ha llocs d’on només pots marxar, no n’hi ha prou en ser-hi...

Far

Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem.

La pell freda - Albert Sanchez Piñol

El mar de Sau

I aquell capvespre amb la Su vas marxar a Sau, et vas asseure a la sorra i vas mirar com es ponia el sol. En aquell moment et trobaves davant del mar. Ja ho té el mar aquestes coses, no és mai on voldríem. De la mateixa manera som les persones, així es com anem abandonant els indrets de la nostra vida.

Alba

Tu sabràs si t’agrada o no t’agrada, però just així comença un dia com avui a la comarca. Estàs preparat per totes les coses bones que et poden passar? Jo si...

Sombra

...Amb tu he après que ara el meu cor pot plorar fins a buidar-se
Però, si et dic que ja en tinc prou no et veig mai inquietar-te,
i si m’enyoro d’amor d’una altra amor llunyana,
tu seràs sempre, l’últim jorn,la darrera companya...

Marina Rosell canta Moustaki

http://open.spotify.com/track/48A28aNkVGlFKEqzEQVESr

El pou dels desitjos

I aquest pou que no tenia aigua...I si fos el pou dels desitjos? Li demanaries alguna cosa???  

Segurament no. No hi ha gràcia en aconseguir una cosa de forma immediata només desitjant-la... et perds l’esforç, la incertesa, el viure el procés, l’emoció d’aconseguir-ho, somiar-hi,  la il·lusió... i... i és fantàstic viure amb il·lusió.

Barca

Veus aquesta barca buida, neta i amb els rems plegats? Sense avisar-te i el dia que menys t’ho esperis, a l’hora que les joguines dormen, et vindré a buscar per perdre’ns en un mar tranquil i blau. Beu els “mojitos” que vulguis... conduiré jo.

Palauet

I en aquella nit tant especial, en la que al so d’una cançó s’obrien calaixos que estaven totalment tancats, sabia que si clucava els ulls apareixeria aquí, al mig,  mirant al mar amb  il·lusió... 

Farola

I si tingués raó? I si fossin faroles narnianes?

Cala culleró

I en aquell paisatge inanimat de lluna no existia res més, només les roques feréstegues de formes capritxoses, el color intens i transparent de l’aigua, el vent fred al clatell, l’olor a mar, el silenci... i de sobte...apareix un corb marí.... el corb va fer que la cala màgica fos una cala real, de les que fascina, de les que emociona, de les que t’entren ganes boges de banyar-t’hi i viure de ple.

Cala sa sabolla

I quan ja tornaves, just abans de la tempesta que et deixaria xop i que te la faria veure saltant bassals, vas girar-te per entendre que aquella cala de pedres llises amagada darrera el far només podia ser una cala de conte.

Portlligat

I després d’una posta de sol de conte està tot tranquil i en calma, fins i tot els reflexes a mar són nítids. Ets conscient que ha estat un dia perfecte....

Cigonyes

Ja som grans per creure històries. Aquella família de cigonyes no portava nens. Tampoc venien de París. Simplement estaven a Catalunya i ens van portar un moment perfecte. Ja som grans per viure històries.

Cales

Saps? Aquest seria un lloc perfecte per perdre-s’hi...

Vic de nit

Doncs tens raó nina... a les nits les joguines no dormen, és el que ens diuen, però poden passar-n’he moltes de coses a l’hora de la ventafocs, coses, que ningú es creuria....

Vic de nit

N’estàs segura nina que a la nit les joguines dormen?