I en aquell paisatge inanimat de lluna no
existia res més, només les roques feréstegues de formes capritxoses, el color
intens i transparent de l’aigua, el vent fred al clatell, l’olor a mar, el
silenci... i de sobte...apareix un corb marí.... el corb va fer que la cala
màgica fos una cala real, de les que fascina, de les que emociona, de les que t’entren
ganes boges de banyar-t’hi i viure de ple.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada