El dia despertava amb la sortida de sol i la fada
que pintava papallones.
Continuava amb rutes compartides plenes de racons
secrets.
Acabava amb una rosa que no era ni vermella ni
d’arròs.
Però saps on sóc oi? Davant una rosa que sabia
que vivia apassionadament i que em recordava que res gran al món s’ha fet sense
passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada