Temps de nit

M’agrada la nit: els colors canvien, les joguines dormen, els sorolls s’apaguen i els rellotges canvien de marxa. I és que és curiós això del temps... només m’havien calgut cinc minuts davant l’eternitat de l’amfiteatre per pensar en tota una vida

Banc de sol

Algú havia construït aquell banc perfectament alineat per no perdre’s un gran espectacle que succeeix cada dia... just després de que la lluna va a fer nones.

Estunes

Temps era temps vivien a Les Estunes uns éssers fantàstics eteris i invisibles, personificats en forma de dones de bellesa i finor extraordinàries... I saps nina? els dies de pluja en que el bosc està buit, en pau, quan els ocells no canten i només se senten caure les gotes d’aigua, encara són pels camins de fulles que deixen el travertí, els roures i les alzines. Et miren, et somriuen, et sedueixen i... es tornen a fer invisibles.

300 fans!

¡¡¡Fotos de conte arriba als 300 fans!!! Gràcies 
For what is a man? What has he got?
If not himself - Then he has naught. 
To say the things he truly feels 
And not the words of one who kneels. 

My Way – Frank Sinatra


<<< Doncs que és un home, que ha aconseguit?
Si no és ell mateix, llavors no té res
Dir les coses que realment sent
I no les paraules d’ algú que s’agenolla >>>

Sombra moto

..Així doncs si un dia vens i passes per aquí,
i sí malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,
molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d’un bar,
sona bona música i som davant del mar... el mar, el mar...

- Els Manel -

Espeòleg

Així com l’espeòleg troba l’adrenalina i la calma en les profunditats més obscures  i amagades,  hom pot trobar la pau en els llocs més inversemblants... només cal buscar-los.

Mar

Segurament aquella noia de somriures dolços i abraçades tendres entendria que té raó el poeta quan diu que a la vida tot es cura amb aigua salada: amb suor, amb llàgrimes o amb el mar. Ho estava vivint...

Paris

Ven, acércate.
ven y abrázame.
vuelve a sonreír, a recordar París,
a ser mi angustia.
déjame pasar una tarde más...

Paris - Oreja de Van Gogh

Petites coses

Algun dia no surt, però no ho oblido: Són els detalls el que fan girar la roda; són sempre les petites coses les que mouen allò que és important.

Perque?

I perquè et cansaries inventant-te quelcom? Si la veritat és sempre increïble...

Posta d'estiu

Aquest és l’últim sol d’estiu, la última posta, d’aquí tres horetes comença la tardor. Ha estat molt bo, ple de paisatges, colors, remullades d’aigua i d’emocions, i saps que és el que me n’agrada més? Que és d’aquells estius que no tem a la tardor...

Ulldeter

Qui vagi a Ull de Ter, més amunt de Setcases i hi busqui, sota el Bastiments, un doll significatiu que brolli de la terra, una font generosa i abundant que li faci entendre que allò es el naixement del riu, buscarà en va.
El naixement del Ter s’assembla més a l’amor que no pas a l’enamorament: es compon d’afluents petits innumerables, però tots importants, i és la suma d’aquests rierols el que configura l’origen del riu més que no pas una glopada única i arrabassadora. Regalims, còrrecs, torrents que, saltant entre les roques, lliscant entre nerets, gencianes i regalèssia, remorejant lluminosos i esquitxadissos, aviat fan un corrent cristal•lí, abundant, gèlid,impetuós...

Narcís Comadira

Lluna plena

Avui és lluna plena. Saps que si surts a veure-la hi haurà algú a l’altre cantó que també l’estarà mirant i parlant per a tu?

Camins

Tot sol, tant fràgil, tant petit enmig de la immensitat. Tant allunyat del camí més concorregut, i tant ferm que camino el meu. Embriagat de serenor i pau, absort en mi, en els meus pensaments, i en els meus i prou, i és que de fet, el que pensin de mi, no és cosa meva.... un maldecap menys.

Fotos de conte

I  en una foto de conte què és primer, la foto o el conte? Si t’hi estàs dreta és una foto... però veus les dues pedres? Seiem-hi, farem el conte.

Passes enrera

Han canviat moltes coses des que vaig recollir la càmera i vaig caminar de nou cap endavant. I és que a vegades, si el present no encaixa, cal parar i mirar enrere per comprendre on som i d’on venim... i no és un error, és aprenentatge.

Com deia el filòsof, o aprens a aturar-te o no et succeirà res que valgui la pena.

Mà

I en la negror de la nit, quan les joguines dormen i els estels badallen, el nin es preguntava si ella sabria que hi era... encara que no el veiés. 

Dies de platja

Li queden pocs dies a aquest estiu de platja, fins i tot aquesta foto dels meus peus solitaris mentre gaudíem dels últims rajos de sol desapareixerà... I només romandran els bons moments, moments com els d’ahir,  moments que van ser dels dos, i en els que vull pensar que com diu la cançó:

En el cielo hay playas ,

donde ves la vida pasar,

donde los recuerdos no hacen llorar:

vienen muy despacio y se van

Tempesta

Tant propera i tant llunyana a la vegada, i amb aquests núvols de tempesta que et turmenten i no marxen... m’agradaria tant ajudar-te!!!  Que poguessis veure que si bé el dolor és inevitable, el sofriment és opcional...

Cadires

Seuràs o sortiràs a ballar? Ho tens clar... com diu el Sabina, que el fin del mundo te pille bailando.

Cafè amarg

Experimenta, viu, no et tanquis a res... i veuràs com, a vegades, fins i tot una cosa amarga et pot endolcir el dia.

Aigues tranquiles

Estic en pau. Si no hagués après a gaudir el dia a dia no hagués pogut viure ni veure aquest reflex perfecte. No hagués sentit aquesta calma que s’apodera de mi en aquest entorn idíl·lic... i ho valoro? És clar que ho valoro. Ni sempre el mirall ha estat tant nítid ni l’aigua tant calmada.  Saps princesa? Avui sóc feliç, i sóc conscient  que sóc feliç,  demà... ja es veurà.

El portalet

Sé que només estic de pas, però m’agrada deixar una rastre de llum pròpia als que estimo... és inevitable, estic viu.

Els encantats

Coneixes els encantats? Com moltes altres muntanyes, el seu nom neix d’antigues llegendes. En aquest cas el conte diu que aquestes agulles eren dos caçadors que havien fugit de missa per ser els primers a batre l'isard i que van ésser maleïts i varen quedar petrificats per sempre....

Creus que és cert el conte? Hi ha qui diu que la crua realitat no és un conte, hi ha qui diu que els contes es fan realitat... que hi dius tu? No seria fantàstic poder viure contes?

Cala Boadella

M’agrada la idea que la vida no es mesura en minuts, sinó en moments... podia ser conscient de la pila de moments que havia viscut en aquesta cala fantàstica que hi ha tant a prop de casa?

Inmensitat

Paro a recuperar l’alè, i cansat i suat contemplo el paisatge on em sento petit. Embriagat de la sensació d’immensitat i serenor és quan m’adono que la distància no em permet abraçar-te, però si tenir-te agafada de la mà. Potser si que com deia el poeta “Ni toda distancia es ausencia, ni todo silencio es olvido”. Vinga nina, un esforç més i arribem al cim!

Far

Saps princesa que m’encanten els fars? em fascinen. I saps que em van ensenyar una vegada un far? Que la distància mes curta entre un home i la veritat és un conte (Anthony de Mello)... i aquest far és especial, és un far de conte, només ell és testimoni d’una de les fotografies que més m’agraden i més secretes tinc. Descalça’t, hi tens un foradet.... t’hi tornes a asseure?

Nou i antic

A vegades no és senzill passar pàgina, i cal que allò antic i allò nou convisquin. I no passa res, de fet, passa tant en les coses dolentes, com en les bones.... Ara el fotos de conte tambe té pàgina al facebook.http://www.facebook.com/fotosdeconte T’atraveixes a donar-li un “me gusta”? :-

Cim

Saps perquè m’agrada estar aquí nina? Sé que sóc important quan em sento tant petit.

Soparet

Recordo que m'ho vas dir. No busquis el moment perfecte, troba el moment i fes-lo perfecte... L'he trobat, i el farem perfecte. Sopem princesa?

Muralla

Viure intensament no és esperar a que les coses passin, sinó fer que succeeixi’n...

No esperis més princesa, surt del castell i menja’m a petons.

Cala fantàstica

Ho saps nina que tens un lloc al meu costat en aquesta cala fantàstica?

Cavall

De tots els que vaig trobar baixant del Puigmal em vas agradar tu... i saps perquè m’agrades? Perquè tot i que encara ets molt jove, ja coneixes la diferència entre ser lliure i sentir-se lliure.       

Creu Canigó

L'acció d'aquesta història passa en els Pirineus durant el segle XI. La història comença quan Gentil, fill del Comte Tallaferro, després de ser armat cavallera l'Església de Sant Martí del Canigó, s'afegeix a l'exèrcit cristià que està en missió de parar l'atac dels musulmans. Més tard, el noi que fa la guàrdia alcastell de Rià per evitar un atac dels àrabs, contempla el Canigó, mentrestant, el seu escuder li comença a parlar de les fades que hi viuen, i ell decideix de traslladar-s'hi.

Allà és rebut per Flordeneu (Griselda o Edelweiss), la reina de les fades, però sota l'aparença de Griselda. Aquesta el sedueix i recorren tots dos junts els dominis pirinencs.

Encisat per ella, el minyó s'oblida de la batalla i l'acompanya en un vol pels Pirineus en una carrossa voladora mentre ella li ensenya la serralada i les seves llegendes. Guifré, l'oncle del cavaller, s'adona que l'exèrcit cristià està perdent i ho atribueix a la deserció de Gentil. L'oncle el sorprèn quan està amb la fada i, llavors, dominat per la ira, mata el seu nebot estimbant-lo muntanya avall. Mentre el seu pare venç els àrabs, el cadàver de Gentil és dut a l'ermita de Sant Martí. Guifré es penedeix del seu crim, aconsegueix que Tallaferro el perdoni i decideix fer-se monjo. Quan Guifré es troba a les portes de la mort, demana que en el lloc on morí Gentil hi sigui plantada una creu

http://ca.wikipedia.org/wiki/Canig%C3%B3_(poema) 

El llac dels cignes

Molt a prop hi ha el llac dels cignes.... ballem?

Somriure d'espelma

I aquella espelma tant enginyera i matemàtica et deia que es necessiten 47 músculs per enfadar-nos i només 13 per somriure...

Sombra

...Així doncs si un dia vens i passes per aquí,

i sí malgrat la feina trobem un matí,

no em perdonaria mai, no podria assumir,

no agafar-te amb la moto i que no fessim camí,

molt lluny d’aquí, a l’altra banda del món,

hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,

tu i jo asseguts a la barra d’un bar,

sona bona música i som davant del mar... el mar, el mar...

- Els Manel - 

Cala de colors

Has provat de posar colors a les coses del dia a dia? Si la imaginació, les ganes i els colors havien fet d’aquella cala una cala excepcional... que podries fer tu?

Lluna i fanal

Sota quina llum prefereixes ballar princesa?

Copa

Hi ha nits de bruixes on les olles s’amaguen i surten les copes...

Nens

Ho sabies nina que a la nit quan les joguines dormen encara hi ha nins que juguen?

Lectora

I aquella noia que atentament mirava el llibre aviat descobriria que els contes no només els podia llegir. Si volia, i només si ho pretenia, els podria crear, viure, assaborir i escriure... perquè algú altre els pogués llegir.

L'arbre de l'olla de les monedes d'or

Si no fossis un bolet sabries que els dies que plou, quan surt l’arc de Sant Martí, és en aquest arbre on hi ha l’olla de monedes d’or custodiada pel follet...

Salt del Brull

Si estiguéssim aquí faríem que la realitat superés la ficció... un altre cop.

Ram de flors

-      Los hombres cultivan cinco mil rosas en un solo jardín … y no son capaces de encontrar lo que buscan

Atreyu y Momo se giraron y vieron a un niño rubio, vestido con ropas reales, parecía un principito.

-      En cambio, lo que buscan lo podrían encontrar en una sola rosa… pero los ojos son ciegos y se ha de buscar con el corazón… acabo su frase el Principito

Flor de Sant Segimon

No s’han d’escoltar mai les flors, s’han de mirar i s’han d’olorar... i ahir en Mitu va aprendre que hi ha moltes flors, de moltes mides i colors, i que cada una d’elles pot ser única i especial. La flor de San Segimon és una espècie endèmica que només es troba al Montseny. I és com tantes coses que ens envolten.... només cal fixar-nos-hi i veure que poden ser, i són, úniques i especials... com tu, oi Mitu?

Portes tancades

Aquesta és la vida que no vols... una vida amb les portes tancades.

Rosa passió

El dia despertava amb la sortida de sol i la fada que pintava papallones.

Continuava amb rutes compartides plenes de racons secrets.

Acabava amb una rosa que no era ni vermella ni d’arròs.

Però saps on sóc oi? Davant una rosa que sabia que vivia apassionadament i que em recordava que res gran al món s’ha fet sense passió.

Tartera

Una nit de Sant Silvestre les bruixes celebraven un aquelarre al cim d'una muntanya altíssima que era situada on actualment hi ha el Pedraforca. Les bruixes estaven dividides en dos bàndols i es barallaven entre elles, feien tant soroll que fins i tot tremolava la terra. Els habitants de Saldes es van espantar tant que van començar a encomanar-se a sant Miquel i a fer-li pregàries, tant, que els va escoltar, va baixar del cel i d'un cop d'espasa va trencar la muntanya en dues parts, bo i deixant un bàndol de bruixes al pollegó inferior i l'altre bàndol al pollegó superior. Alhora, amb aquell cop d'espasa va trencar en milions de trossos el cim de l'antiga muntanya: encara ara es poden veure les restes de pedres d'aquell cim a la tartera del Pedraforca.!!!!!!

Conte popular

Cadenats

Ni els cadenats més nous poden assegurar que les portes velles no s’obrin...