Papallona

A la vida tot comença i tot s’acaba, i quan alguna cosa s’acaba, s’ acaba; simplement és així.... i la papallona ho tenia clar: encara que no li agradés ser tant bonica, a eruga no hi podria tornar.

El salt de la felicitat

Un qualsevol veuria el salt d’aigua, en sentiria el soroll, veuria la foradada, veuria l’aigua del gorg, faria la foto, la penjaria al facebook  i marxaria content.

Tu vas veure el salt d’aigua, la foradada, l’aigua del gorg i.... també  la roca i l’arbre. Hi vas pujar i t’hi vas assentar moooolta estona. Vas sentir l’aire humit a la cara, vas gaudir del silenci interior, vas notar les gotes de pluja intermitent, vas veure els ocells, vas notar la fredor de la roca, vas tancar els ulls per escoltar tots els silencis i els sorolls, vas somiar, vas abrigar-te quan el fred et penetrava, vas mirar a tots els racons, vas olorar la pluja, vas sentir les mans fredes, vas deixar volar els pensament,  i et vas emocionar.

Tu no vas fer foto, ni vas comentar el facebook, ni vas marxar contenta... Tu vas marxar amb el present impregnat, tranquil·la, somrient i feliç. I el més important és que ho sabies, eres conscient que eres feliç, i que per ser-ho només et calia el que portaves amb tu mateixa...

Petit...

Perquè hi ha moments en el que et sents tant petit?

Vida... PASSIÓ

Seria conscient aquella nena desconeguda que, en un carrer perdut, en un simple piló pintat de verd amb un pinzell qualsevol, amb unes margarites francament horribles, havia escrit la clau de l’existència de tots els que hi passaven a diari? 

Recordes nina a l’Eduardo Galeano? “vivir de verdad implica vivir apasionadamente”

Petjades sense sentit

Les nostres petjades tenen sempre un destí clar?

Capvespre

No tots els dies acaben amb l’aigua tranquil·la que reflexa l’últim sol...

Irreconeixible

No t’agradaria de vegades ser irreconeixible? Irreconeixible, però amb ombra...

Cala Estreta

Dues coses hi ha
que al mirar-les juntes
me fa el cor més gran:
la verdor dels pins
la blavor del mar

Maragall

Margarites liles

Com tot el que és lila…. Saps que aquestes margarites fan aroma de records de tu?

Cap de Creus

El soroll de les onades, la forma de les pissarres, la força de la tramuntana, la cara salada, les cames cansades... Fa estona que no penses, que simplement vius la singularitat i bellesa d’un dels paratges més emblemàtics de Catalunya.

Puges al far i te la trobes, una cadira vella, despintada i que balla.... No penses, simplement seus, gaudeixes de l’ infinitat de l’horitzó, del sol que escalfa, de la singularitat del  lloc, de la tranquil·litat que t’acompanya... demanem una cervesa ben fresca?

Colza

Aquest és el vostre any, desgasteu molta la terra i no sempre hi sou, però aquest any si, i us podem gaudir. Bona part de la comarca és groga, les muntanyes encara estan nevades, però la primavera en ple ha arribat, i aquesta és la setmana de màxim esclat.

Xino Xano

Si la gràcia no és arribar, sinó gaudir del camí.... Qui havia batejat la barca havia tingut un encert molt fi.

Ventalls

Tu ho sabies nina que a la nit quan les joguines dormen els ventalls estan de cap per vall?

Aromes de nit

Si els colors canviaven amb la llum de la nit, també canviarien els aromes?

Casc

Desperta’t, arriba el bon temps... estàs a punt per tot el que hem de veure?

Escales

Feia temps que no hi anava però coneixia la ciutat, no es perdria, sabia on volia anar i per on volia passar;

i no deixava de ser curiós que el que menys il·luminat estava eren  les escales per les que volia pujar...

Xarxes

Les veus...Et deixaràs atrapar?

Posta de sol a Cadaqués

Encara que algun dia no sigui màgica, cada dia es pon el sol...

Bon dia!

Un nou dia despertava i es començaven a obrir, no es volien perdre la llum d’aquell bon matí.

Música de castells

La gralla no sonava, però ella bufava i bufava...

Tulipa dormint

De dia us veia a totes obertes, i de nit vaig venir; i de totes elles, només tu em vas seduir... Dolços somnis floreta.

Punxes o fruits?

I què seria el primer que veuria ella? El fruit vermell o les punxes? 

Flors

Van ser les primeres a sortir i només eren ataronjades....

Barreres imaginàries

De veritat permetria que aquella barrera l’impedís arribar a mar?

Bombolles d’il·lusió

Al pobre immigrant només li calia aigua, sabó i una mica d’imaginació per crear bombolles d’il·lusió, de múltiples formes i plenes de color... 

Pilon's street

Eren anònims, grisos, invisibles; amb una existència monòtona i avorrida… fins que un dia simplement van dir prou, i amb una mica de treball i color van passar a ser els protagonistes, uns sers originals que cridaven l’atenció i arrancaven somriures...

L'eternitat del moment

Amb els peus en aigua de mar estava calmat i feliç. Tenia aquella serenor i tranquil·litat que només tenen els que gaudeixen del moment, els que se saben eterns, i ell ho era...

Era conscient que el sol que li allargava l’ombra, la brisa que el destenyia, la immensitat de l’horitzó que s’estenia en els seus ulls de bronze era seu per sempre.... fins que algú decidís fondre’l de nou per formar part d’una altra eternitat.

Reflexes de lluna

El nuvolet la volia enterbolir,  ho va aconseguir, però no ho podia tapar tot. 
El reflex era perfecte, massa lluna per poc nuvolet....