L'eternitat del moment

Amb els peus en aigua de mar estava calmat i feliç. Tenia aquella serenor i tranquil·litat que només tenen els que gaudeixen del moment, els que se saben eterns, i ell ho era...

Era conscient que el sol que li allargava l’ombra, la brisa que el destenyia, la immensitat de l’horitzó que s’estenia en els seus ulls de bronze era seu per sempre.... fins que algú decidís fondre’l de nou per formar part d’una altra eternitat.