Un qualsevol
veuria el salt d’aigua, en sentiria el soroll, veuria la foradada, veuria l’aigua
del gorg, faria la foto, la penjaria al facebook i marxaria content.
Tu vas veure el
salt d’aigua, la foradada, l’aigua del gorg i.... també la roca i l’arbre. Hi vas pujar i t’hi vas assentar
moooolta estona. Vas sentir l’aire humit a la cara, vas gaudir del silenci
interior, vas notar les gotes de pluja intermitent, vas veure els ocells, vas
notar la fredor de la roca, vas tancar els ulls per escoltar tots els silencis
i els sorolls, vas somiar, vas abrigar-te quan el fred et penetrava, vas mirar a
tots els racons, vas olorar la pluja, vas sentir les mans fredes, vas deixar
volar els pensament, i et vas emocionar.
Tu no vas fer
foto, ni vas comentar el facebook, ni vas marxar contenta... Tu vas marxar amb
el present impregnat, tranquil·la, somrient i feliç. I el més important és que
ho sabies, eres conscient que eres feliç, i que per ser-ho només et calia el
que portaves amb tu mateixa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada