El soroll de les
onades, la forma de les pissarres, la força de la tramuntana, la cara salada,
les cames cansades... Fa estona que no penses, que simplement vius la
singularitat i bellesa d’un dels paratges més emblemàtics de Catalunya.
Puges al far i te
la trobes, una cadira vella, despintada i que balla.... No penses, simplement
seus, gaudeixes de l’ infinitat de l’horitzó, del sol que escalfa, de la singularitat
del lloc, de la tranquil·litat que t’acompanya...
demanem una cervesa ben fresca?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada