El sol el bullia, la pluja el mullava, el vent
l’atemoria i el fred el glaçava. El temps a la intempèrie passava i es
rovellava, simplement es rovellava. I tot i que sabia que aquella cadena que
els unia mai es trencaria no es sentia esclau, vivia una autèntica experiència de llibertat:
com pots perdre allò que, malgrat estar-hi encadenat, no has tingut mai?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada