Tothom li sabia , era el punt de trobada de
nens, joves i grans. I ell també els coneixia a tots. Era testimoni dels
mercats del dissabte, dels nens que jugaven a la sorrera, de les parelles que
passejaven abraçats, dels que sortien fent tortes dels bars, de la gent que
travessava la ciutat amb presses i ni el miraven, dels que parlen pel mòbil amb
cara preocupats, dels que somriuen, dels que estaven concentrats menjant un
gelat, dels nens que sempre el tocaven.....
Tots passaven i donaven moviment a la plaça,
tot formava part de la seva vida... Fins i tot aquells moments en què a la
plaça no hi havia ningú, i gaudia d’allò que per ell era tant gratificant, d’ell,
d’estar sol, d’estar sol amb ell, d’ell mateix. I simplement romania assentat, contemplant i
mirant la immensa plaça buida que tenia davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada