Al arribar a dalt i contemplar la vista i els
núvols amenaçadors va comprendre que hi ha dies amb bon temps i dies amb mal
temps. I que no calia encaparrar-s’hi, igualment fes el que fes i pensés el que
pensés el temps faria el que li surtis dels nassos... el que si que podia fer era
construir ports on descansar i protegir-se els dies de temporal.
Però amb equilibri, sense obsessions, essent
conscient que, com li havia passat a
aquell port que tenia als seus peus, un dia podia arribar una marinada molt
forta que ho arrasés i s’ho emportés
tot.... I aquella idea terrible de destrucció no el va angoixar gens.
Simplement va baixar i va continuar el camí, i es va adonar que ell també havia
reconstruït el seu port, i que no es preocuparia per si feia sol, vent o tempesta...
de fet, quan li van caure les primeres gotes de pluja a la cara va somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada