Aquesta era la cala perfecte.
Amb el sol que escalfava i contrastava amb l’aire
fred, de pedres llises i planes, d’aigua cristallina amb tonalitats verdoses. Amb
aquell aroma de mar que tant t’agrada respirar, d’onades que piquen a roca, de
roques plenes de vegetació.
Amb aquella pau visual que hi ha a l’horitzó,
amb nuvolets blancs i flors extraordinàries de formes i colors cridaners. I a
més, tenia un far... Un far visible de
dia i de nit.
Sempre t’han agradat els fars, es poden fer moltes
metàfores amb fars, segurament per això
en molts contes hi ha fars.... potser, i només potser, si hi hagués una sirena,
aquesta seria una cala de conte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada