Estàs tranquil, cansat de tot el dia, refugiat
en la pau de les altes hores de la nit, amb els ulls mig oberts, la respiració
pausada, la ment serena i el cor en harmonia... mirant el sostre il·luminat
només per ombres de colors, concentrat en les olors, el tacte, la seva escalfor
i les cançons que t’ha triat per l’ocasió...
T’incorpores i la mires fixament ... Sí, siempre
decías “Quédate”
en silenci... y al final, tú volviste a la
calle.
escoltes la música... Cuero negro y ganas de beber
només la mires... sin saber en qué barrio quedarte
t’encanta veure-la quieta... Disneylandia no
existe ya para ti
la metxa brilla amb llum constant... No hay dinero,
no, no saliste nunca de aquí
l’interior canvia de color... Siempre igual,
siempre estás igual
cíclicament... Siempre igual, siempre estás
igual
Vermell,... Vueltas en la cama sin parar
blau, groc... No está mal, solo duermo más
ancho.
verd, rosat... Nadie viene nunca, ¿dónde están?
i comença de nou... No han llamado más, no me echarán
de menos
perds l’orde dels colors... Siempre quise
largarme no estar aquí
només pots mirar-la... Tú decías, sí:
“Por mí vete, déjame en paz! ¡déjame! ¡Vete de una vez! ¡déjame!”
amb desig... Yo rompía el tiempo sin saber
amb il·lusió... Yo rompía el tiempo sin saber
en silenci... ni qué hacer, ni a qué carta
quedarme
gaudint i impregnant-ne del moment... Dios! La de problemas
que me das
amb música de rebuznos de amor... pero no está mal, si tú te vas me
muero
i ella que tranquila continua il·luminant la
nit... Me decías: “Por la noche a dónde iré”
i l’interior continua canviant de color... Cuando vuelvas,
sí, cuando vuelvas te mataré
en pau, de forma normal i natural... ¿Dónde estás?
¿Dónde puede estar?
sense cap necessitat, cap obligació... ¿Dónde estás?
¿Dónde puede estar?
ets conscient que estàs a Disneylandia... ¿Dónde estás?
... com s’ho havia fet?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada